Blocaire invisible

Avui es dia 22, avui toca, Blocaire invisible

Abans de comensar he de dir que NO ES LA PRIMERA VEGADA que faig un post per una altra persona (els altres sempre per l'ARI), i com no, es la PRIMERA VEGADA que  faig un blocaire invisible (ja veieu dues primeres vegades en una jejeejeje)

Comencem:

Primer de tot dir qui es. A mi em va toca la EMMA.

Al principi no sabia que fer-te, pero anar mirant el teu bloc i tal vaig veure que escrivies moltes cites de llibres, aixi que he decidit de posar-te una cita d'un llibre, d'un famos llibe, segur que amb el primer dibuix ja saps de quin es tracta…

I de passada vull dir quela EMMA just acaba de fer un any de bloc. FELICITATS!!

I jasta, ara el "regalu", espero que t'agradi mataronina:

 

[@more@]

 

"Com que no havia dibuixat mai cap be, vaig tornar a fer, per a ell, un dels dos únics dibuixos que sabia fer. El dela boa tancada.

I em vaig quedar de pedra en sentir que el jovenet responia:

– No! No ! No vull cap elefant dins d'una boa tancada. Una boa és molt perillosa, i un elefant ocupa molt de lloc. A casa meva és molt petit. Necessito un be. Dibuixa'm un be.

Aleshores el vaig dibuixar.
 


Se'l va mirar amb atenció, i va fer:

– No! Aquest està molt malalt. Fes-ne un altre.

Vaig dibuixar:

El meu amic va somriure amablement, amb indulgència:.

– Ja ho veus… no és cap be, és un marrà. Té banyes…

O sigui que vaig tornar a fer el dibuix: Però fou rebutjat, igual que els anteriors:

– Aquest és massa vell. Vull un be que visqui molt de temps.

Aleshores, perdent la paciència, neguitós com estava per començar a desmuntar el motor, vaig fer aquest dibuix amb quatre gargots. I vaig engegar:

– Això és la caixa. El be que vols és a dins.

Però vaig quedar ben parat quan vaig veure que la cara del meu petit jutge s'il·luminava:

– És exactament així que volia! ¿Et sembla que necessita molta herba aquest be?

– Per què?

– Perquè a casa meva és molt petit…

– Segur que n'hi haurà prou. T'he donat un be molt petit.

Va vinclar el cap sobre el dibuix:

– No tant petit… Mira! S'ha adormit…

I va ser així que vaig coneixer el petit príncep".

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Blocaire invisible

  1. emma diu:

    He intentat postejar varios cops avui i no hi ha manera …Si llegeixes això és que per fi ho he aconseguit!!!

    M’ha agradat moltíssim el regal, l’has encertat! Aquest llibre m’agrada molt!

    Molt bon nadal, és LA PRIMERA VEGADA que em fan un regal així!!!

    salut!

  2. Alepsi diu:

    Quin gran regal!!! Aquest llibre és la meva gran assignatura pendent! Algun dia l’agafaré i el llegiré!!! Jejejejej!

    Que passis molt bones festes!!!!

  3. adagio diu:

    xDDDD bon regal tio!
    que passis un bon nadal!!

  4. Nessa diu:

    Hola blocaire!!

    No sé si vas tenir algun problema per veure el meu regal! Ara m’he fixat que perquè es pugui apreciar tot, al word has de posar –> ver –> diseño web.

    Espero que t’hagi agradat a pesar de les complicacions ^_^”

  5. UN llibre de capçalera aquest Ple de matàfores recurrents. Bon Any!

Els comentaris estan tancats.